Amb la lletra que més ens agradi

Platja de Sant Martí d'Empúries un dia de desembre... (MAVS)

Un altre any que se'ns escorre de les mans... una oportunitat més per passar pàgina, per redreçar camins o per deixar-nos endur, simplement, per la inèrcia dels petits grans reptes quotidians. Qui sap si no és més assenyat això darrer!

A vegades se sent a dir que tota ambició és poca i que cal aspirar al màxim per arribar a alguna cosa. Qui lo sa?   Potser són les petites ambicions aquelles més capaces de moure cel i terra i de produir-nos les sotragades més fructíferes. Tant se val: la gràcia de tot plegat, el veritable sentit de la vida, és que no hi ha fórmules infalibles, ni claus que ens obrin totes les portes, ni respostes per a tot. Però hi ha onades que ens bressolen, tempestes que ens sacsegen, rieres que, de vegades, ens fan difícil travessar el camí. Dies de sol i cels de plom. Somriures i llàgrimes. Joia i dolor. Portes que es tanquen i mans esteses.

Deixem-nos dur, doncs, per la incertesa, però amb coratge per afrontar els reptes que la vida ens depari,  amb constància per continuar treballant i amb tota la il·lusió per viure i compartir els bons moments i per saber deixar-nos acompanyar quan la vida ens posa a prova.

 

Compartim tant com puguem, escoltem amb atenció i respecte i no renunciem mai a fer escoltar la nostra veu.

Comencem a escriure el primer capítol de l'any amb la lletra que més ens agradi!

Carl Orff, "O fortuna", Carmina Burana

Feliç any 2017!