Tossuts, avui tornem a fer balanç. Com si tot acabés i hagués estat una mica en va el camí fet. Com si n'hi hagués prou de creure'ns la il·lusió que tot recomença. Com si fos hora, només, de teixir nous llenços amb els fils del que hem viscut i de traçar-hi itineraris cap a metes encara verges. Res no acaba, res no comença. Com si tot fos tan fàcil. O tan difícil. Un altre cap d'any. Tant se val...
Deixem enrere tres-cents seixanta-cinc dies en què hem anat arreplegant els bocins d'experiències viscudes i els retalls de projectes que no hem pogut o sabut acomplir. Els hem anat recollint al sac dels records i ens els hem penjat, cobejosos, a l'esquena. Encara que alguns puguin fer mal, els recollim àvidament. Són nostres i ens fan ser, per bé i per mal, qui som. Avui, però, badarem una mica el sac i en traurem uns quants. I d'aquest devessall de bocins viscuts en sortirà un trencadís de colors bigarrats i músiques potser dissonants, però nostre, ben nostre... I ens el mirarem respectuosos, admirats del que hem fet, malgrat tot. I els retalls que ens quedin dels propòsits malmesos ens serviran per embastar de nou l'agulla i per esbossar camins no trepitjats. O potser en traurem la força per refer els que hem errat. Res de nou. Com cada any.
BON ANY 2018!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada