Se m’esbocinen els envans
de l’ànima,
i del calçobre en faig munts, neguitosa.
Perquè fa prou temps que em sé vençuda:
i no em veig ja amb cor d’aixecar murs
prou sòlids per contenir tantes, tantes pors...
Voldria abraçar ben fort les meves incerteses
i amanyagar-me, serenament,
les flaqueses.
Però vaig prendre el
dolor per company de viatge:
Quina incerta manera de voler passar pàgina!
Chopin, Nocturn Op.2 Núm. 2
interpretat per Vadim Chaimovich
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada