22 de març de 2019

Calçobres de l'ànima



Se m’esbocinen els envans de l’ànima,
i del calçobre en faig munts, neguitosa.
Perquè fa prou temps que em sé vençuda:
i no em veig ja amb cor d’aixecar murs
prou sòlids per contenir tantes, tantes pors...

Voldria abraçar ben fort les meves incerteses
i amanyagar-me, serenament,  les flaqueses.
Però vaig  prendre el dolor per company de viatge:
Quina incerta manera de voler passar pàgina!

 
Chopin, Nocturn Op.2 Núm. 2
interpretat per Vadim Chaimovich



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I tu, què hi dius?