2 de juliol de 2021

18+1


Per molts anys, Roger!

Avui en sumes un més a la teva majoria d’edat amb prou feines usada. L’any de la pandèmia no ens ho ha posat fàcil... Però, tot i així, tu has superat amb escreix la prova: fa dos dies que has tancat el teu primer any d’universitari, un curs híbrid i estrany en què amb prou feines has pogut tastar què representa aquest pas. Però te n’has sortit, i molt bé, malgrat les incerteses, els sacrificis i un panorama a priori poc estimulant. Has après molt més del que et penses! N’estem orgullosos. I ara que ja has enfilat bé el camí i les perspectives són diferents, no tenim cap dubte que al proper curs encara li trauràs més suc! A les aules i, sobretot, a la vida que t’espera (a Barcelona, a l’Empordà o a on sigui).

Tens altres reptes per assolir o per embastar, si més no. Sempre n'hi haurà. Són reptes teus, i ben teus, però t’hi continuarem fent costat.

Mentrestant, ara i sempre, treballa per les teves il·lusions, continua formant-te, gaudeix dels amics i de la família, esforça’t, sigues agraït pel que tens i lluita pel que vols!

La vida no és un regal, però s’ha de saber viure com si ho fos i treure-li tot el suc. Endavant, sempre sumant!


2 de juliol de 2021



Txarango,"No deixis de caminar"


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I tu, què hi dius?