Reis

No demano res de nou als Reis. Tan sols, amb la boca ben petita, goso somniar que tot queda igual: que la família, petita i propera, contineu sent-hi, que  els amics disposats a parar l'espatlla encara em continueu fent costat, que els companys de travessa teniu prou delit per seguir remant plegats contra vent i marea...

I assaboreixo cada instant de felicitat que m'és donat -tant se val si és anònim, fugaç, furtiu o notori-; ressegueixo cada música, compartida o solitària; recupero l'eco de cada paraula a cau d'orella; visc cada ofrena, cada somni i cada moment de complicitat. I em guardo, ben gelosa, els meus silencis, paraules no dites, músiques somniades i relats entre el ser i el no-ser.  

Em deleixo per mantenir els vells vincles, per fer créixer els nous, per continuar sumant experiències i volers, per nodrir projectes que em vivifiquin...

Potser la felicitat és només això.