Rescato el teu somriure
en unes fotos velles
i en robo el goig de viure.
Mentre em rosega, gràcil,
l’horitzó de dents blanques
que t’entreveig als llavis.
T’imagino amb gust
de son i cafè sol
i et prenc la llum dels ulls.
Per sentir-te a tocar,
et faig venir de lluny,
i et somnio l’esguard.
En la certesa feridora
del teu present no-ser
t’imagino tothora.
Per més que el temps ens fugi,
et manllevo fotos
i m'hi faig un refugi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada