Ara sí: vint-i-tres estius. Amb tots els aprenentatges, dubtes -essencials per créixer- i certeses innegables que has anat adquirint en aquests anys. Un camí que has anat fent amb pas ferm, sense estridències i que t’ha dut a ser el noi ferm queets ara, dedicat a la teva feina, als teus amics de sempre i als que has anat adquirint, a la teva noia, a la teva germana, a la família. Vint-i-tres anys exercint d’empordanès ben arrelat, cofoi de ser d’on ets, però obert també a altres horitzons.
I m’agrada veure com et vas fent el teu lloc, i et vas forjant professionalment mentre vas aprenent a fer més i millor, a ser més independent, a fer-te valer. Com m’agrada, també, reconèixer en el teu posat a vegades dur i indiferent, la immensa sensibilitat del teu cor.
Espero que aquest any que estrenes t’acabi de donar ales i t’afermi en el camí que has emprès. Ja saps que has estat, ets i seràs sempre un far per a la teva germana, que t’adora i que és com és també gràcies a tu.
Per molts anys, Roger!
