Els docents som un sector nombrós i molt divers, amb professionals vocacionals i seriosos i altres que són indignes i gens professionals i multitud d'estadis entre els dos extrems. En això no diferim de qualsevol altre àmbit professional. Per això, fugint del corporativisme que tant de mal pot fer quan és mal entès, convido a valorar honestament i objectiva el perquè del malestar creixent dels professionals del sector. I convido també a analitzar la realitat més enllà de la imatge simplista, tendenciosa i distorsionada que els mitjans i els responsables del departament insisteixen a donar de les nostres reivindicacions. El menyspreu i el desprestigi per part d'aquests ens ha portat a la pèrdua d'autoritat (no confonguem amb autoritarisme, si us plau!) i a la manca de respecte cap a la nostra feina.
La nostra lluita és per la formació dels futurs ciutadans, per poder oferir igualtat d'oportunitats, per tractar amb dignitat tot l'alumnat amb els recursos necessaris, per evitar el desgast que suposen els canvis de rumb constant dels qui ens regeixen, per no haver de continuar assumint funcions i responsabilitats que no ens pertoquen i que ens obliguen a gronxar-nos en un trapezi sense xarxa.
Perquè per poder ajudar de veritat cal que estiguem bé de veritat, no abandonats a la nostra sort i sota sospita permanent en una feina que, per vocacional que sigui, suposa un desgast emocional continu.
Si som tants que ens queixem és perquè la situació és insostenible i treballem al límit. I això no és el millor per als nostres nens i joves.
Ja n'hi ha prou!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada