FRÀGIL

Sobtadament l’escomesa punxant

de les ferides que no es veuen

s’enduu la terra que et sosté els peus

i caus, caus en el no-res, sense mans.

Tancada entre les parets de boira

de certeses que només veies tu

s’ensorraven els teus castells de sorra

pel pes inclement de la desmemòria.

I ara atrapes papallones al vol:

desfalcades les arrels poderoses,

ta consistència massa volàtil

calladament et precipita al fons.

Si una papallona fràgil t’encalça

prems fort les parpelles i fas el mort

ben capbussada sense llum ni aire

en el remolí de temors de l’ànima.

Sents que no peses i calles, vençuda,

però anhelant que les ales subtils

siguin capaces de retornar-te il·lesa

a la riba ferma, lluny de les lluites.