Presentació de Figueres Futur al Dynamic (divendres 14 de gener de 2011)

Notícia al diari El Punt

Presentació de Figueres Futur: Notícia al Diari de Girona

Ressenya de l'acte d'ahir al vespre
Us convidem a llegir el manifest en el nostre bloc: http://figueresfutur.blogspot.com/
------------------------------------------------------------
(c) 2011, diaridegirona.cat (http://www.diaridegirona.cat/)

Presentació Plataforma Figueres Futur

Aquest divendres 14 de gener a les 7 del vespre ens presentarem en societat al Dynamic (C. Monturiol, Figueres).  Si no podeu acompanyar-nos-hi, ben aviat ens podreu trobar al nostre bloc...

Fer oposició a Figueres

Fa un parell de mesos vaig escriure un post en el meu blog on agraïa que hi hagués conciutadans meus de Figueres capaços de fomentar el sentit crític i d’actuar conseqüentment. En vull recuperar les idees bàsiques, que continuo subscrivint i que crec que cal reivindicar més que mai. La crítica fonamentada i constructiva no és tan sols una pràctica absolutament lícita: és una pràctica necessària si es vol anar endavant i sortir de la grisor. Em lamentava, però, que a l’hora de valorar el el lideratge de la ciutat alguns partissin d’un punt de vista desenfocat quan es parla de responsabilitats, posant en el mateix sac els que regeixen actualment el rumb de la nostra ciutat i els que es troben fent la seva feina des de l’oposició. No es pot demanar el mateix als uns i als altres: ni la responsabilitat és la mateixa ni la manera d’exercir-la ha de ser igual. Són les regles del joc democràtic. És cert que a alguns els ha tocat de passar d’una banda a l’altra, però no crec just oblidar que en el seu moment no van optar per amagar el cap sota l’ala o per veure-les venir; és evident, això sí, que a vegades és inevitable patir servituds: és el preu que cal pagar quan s’opta per la governabilitat i per evitar posar constantment pals a les rodes. Cada cosa té el seu moment: les regles del joc canvien i s’ha de saber quin és el paper que es juga en cada moment. Deixem que l’oposició faci oposició… que és el que toca. I sort n’hi ha! És d’agrair que algú sigui capaç de denunciar amb fonaments situacions com la que es va viure en el darrer ple extraordinari de l’Ajuntament de Figueres, on malgrat les irregularitats i despropòsits de tota mena –que ens aboquen al fons d’un pou- es va acabar aprovant un pressupost que no s’aguanta per enlloc. Fer oposició no vol dir oposar-se sistemàticament a tot, sinó actuar amb responsabilitat i coherència per defensar el benestar dels ciutadans. O no és això?

http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/354228-fer-oposicio-a-figueres.html

Efectiu, o que faci efecte? (Article publicat a Hora Nova el 7 de gener de 2011)

Estem en un moment de canvis indefugibles: canvi d’any, canvi de propòsits -si és que no ens valen els mateixos vells propòsits que cada any deixem aparcats-, canvi de govern, canvi de rumb... Uns ens acompanyen anualment; altres, ens els duen les urnes cada quatre anys. I justament aquests són els que em fan pensar.

I sabeu què penso? Que, tal com estan les coses, jo també m'hauré de renovar, repensar, replantejar, resituar i refer... i sense reposar! Però, no ens enganyem, em fa massa mandra tot plegat. Més que res, perquè m’hi perdo.

A veure qui m’explica, sinó, que renovar-se sigui posar al davant -interinament, això sí- la cara d’un presidenciable de fa dotze anys! No dubto de la seva vàlua i eficàcia; segur que és la millor de les estratègies, però innovador no és... O qui m’aclareix per què la culpa que a alguns no els votin la tenen, suposadament, els que ja no hi són -aquells que la deuen fer per les terres de Tarragona, rient, imagino, sorneguerament per sota el nas!-. O que els qui hagin provocat el desconcert siguin els que s’han “emancipat”! Divideix i venceràs...! Entre aquests, amb tots els respectes, també hi ha una bona colla d’il·luminats que fan volar coloms perquè algun dia van creure que decidien alguna cosa... És clar que arreu hi ha gent que pensa, gent que treballa, gent que es respecta i gent amb sentit comú. A veure si entre tots refem aquest desgavell i trobem el camí... cap a l’esquerra!

I, mentrestant, a veure si, com diu la saviesa popular, aconseguim que el llegir no ens faci perdre l’escriure! Que de feina per fer n’hi ha, i no pas poca, també a casa nostra...

Anem a pams: encara no hem passat un “torneig” electoral d’efectes devastadors per a més d’un, que ja hem de témer una nova batalla, ara als municipis. Són, prou ho sabem, amps de batalla ben diferents, però alguna cosa comparteixen Aquell, que ens afecta a tots, mal que ens pesi, ha tingut, té i tindrà efectes directes i desafectes col·laterals. L’altra, la que està per venir, hauria de tenir-ne, si volem progressar i sortir del gris. I aquí, més que enlloc, jo crec que en qui hem de confiar és en les persones, en la gent que fa i viu la ciutat cada dia. Les sigles, sincerament, em diuen poc. Mireu: alguns ja sabeu que jo tinc el mal vici de pensar de tant en tant. I el que em passa pel cap ara és la mena de líder que vull per a tirar endavant la ciutat on visc. De fet, seré franca, no crec gaire en els líders si no són capaços de delegar, de compartir, de dialogar de veritat i d’anar més enllà de les paraules... No vull gent que enlluerni: l’excés d’ “i·luminació”, lluny de mostrar-nos el camí, ens pot fer uns “il·luminats”! Cal que tothom se centri en el que toca, que s’imposi el sentit comú, i que es dediquin a la ciutat els esforços i l’afecte que necessita, pobreta, que prou s’ho val! Pot ser un bon propòsit per començar l’any, no?

Ah! Decididament, jo m’estimo més algú efectiu que no pas algú que només faci efecte...