Fa un parell de mesos, mentre corregia treballs dels estudiants de batxillerat, em vaig trobar -com aquell qui no vol la cosa- enmig d'una reflexió "filosoficofilògica". Ja reconeixia aleshores l'escassa efectivitat d'aquests rampells des del punt de vista productiu (ai, la productivitat!). No em negaran, però, els que pateixen d'aquest dolç mal, que aquesta mena d'exercici ens pot enriquir, si no la butxaca, l'esperit. Encara que sigui un guany escàs i efímer, pot ser ben grat quan el rampell és compartit...
Ara que em trobo de nou immersa en la inevitable febre (febrada!) examinadora del final de curs que ens anticipen els estudiants que acaben el batxillerat reprenc la disquisició...
"Corregir"? Quina fal·làcia! Corregir, etimològicament, deu voler venir a dir "tornar a dirigir", "portar pel camí correcte"... De fet, corregir, en el català medieval era usat amb el sentit de "comandar" o "regir". I aquí és on m'adono que, potser, no vaig prou bé. Probablement hauria d'haver dit "Revisava treballs...". Ara sí! Perquè això sí que és indiscutible: els re-visava, els "tornava a veure" per comprovar-ne el poc o molt encert i per a proposar-ne, en tot cas, la "correcció". Perquè és clar que els autors (o "transcriptors", si no simples "copistes" o "copiadors"), dels treballs no poden pas evitar que els els revisi. Ara bé: sí que poden resisitir-se a corregir els seus errors! Per això, corregeixo, sense insistir massa, però: no fos cas que algú es veiés obligat a "rectificar" res, o forçat a reconèixer cap error... pobrissons (i pobrissones, que encara algú em criticaria que no fos prou políticament correcta!)
Uff! Encara hi prendré mal! Més val que torni a capbussar-me en els munts d'exàmens que esperen que la meva mirada sigui prou benevolent. Mirarem de donar l'aprovat a aquells que no s'hi resisteixin massa... perquè a vegades no es deixen!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada