Aules "provisionals"?

Avui, després de dies de piular poc (per imperatius "acadèmicoavaluatius") torno a la càrrega. Si he triat aquesta expressió (que pot semblar massa bel·licosa), ha estat amb tota la intenció, perquè necessito sentir -quina fal·làcia!- que faig algun gest prou contundent per demostrar el meu malestar. I aquesta vegada no em refereixo només a un malestar psíquic: no! Parlo del patiment físic real que patim un nombre prou considerable d'alumnes i professors del meu institut que passem hores "còmodament" instal·lats en unes aules "provisionals" de llauna, que aviat compliran quinze cursos de servei ininterromput! Les múltiples incomoditats i les cabassades de calés en pedaços que suposa la perllongació d'aquesta "provisionalitat" no sembla que siguin motius suficients per accelerar l'arribada de mesures humanitàries... Snif! Què hi farem! Diuen que si no pots lluitar contra l'enemic, el millor que pots fer és unir-t'hi. Doncs bé: crec que és hora de prendre's seriosament la proposta d'un company de claustre de commemorar comme il faut l'arribada d'aquest espai tan entranyable a l'institut. Comença el compte enrere: s'accepten propostes per muntar el programa d'actes... Temo, però,  que caldrà incloure-hi una processó a la patrona dels impossibles per veure si algun any d'aquests es compleix un miracle i arriba l'ampliació eternament promesa.
I mentrestant continuarem suant-hi la cansalada i escoltant les queixes contínues (i fonamentades) dels nostres soferts alumnes de 3r d'ESO. I els apressarem a esforçar-se a aprovar si no volen veure's obligats a repetir curs i condemna! 
Ah! Per si algun despistat encara ignora les múltiples prestacions d'aquest espai, n'enumeraré, finament, algunes: aïllament tèrmic i acústic nuls, envans que "faciliten" la comunicació entre aules, accessos no aptes per a persones amb movilitat reduïda... fred a l'hivern, calor extrema a la primavera i l'estiu... I si algun ingenu creu que als centres públics d'ensenyament tenim aire condicionat a les aules: NO! Encara que siguin barracons farcits d'adolescents carregats d'hormones i vitalitat i anxovats com sardines de llauna. Però, això sí, si no aprenen prou i les seves competències escassegen és només culpa dels ensenyants que no sabem motivar-los prou.

M. Àngels Vila Safont

Institut Alexandre Deulofeu (Figueres)