Transparent: clar, diàfan, límpid, cristal·lí, hialí, translúcid. En sentit figurat: s'aplica a tot allò que és absent d'obscuritat, que no té doble sentit...
Mmm! De vegades caic en la temptació de pensar que seria fantàstic que tots obréssim amb transparència: que fossin transparents la nostra gestió, el nostre pensament, els sentiments, els desitjos, els actes de cada dia, les idees... Ens estalviaríem feina i patiments. Quina fal·làcia, però, i quin avorriment! De seguida ens veuríem venir els uns als altres: no n'hi hauria per arrencar-se a córrer? Admeto la ingenuïtat i fins l'absurditat d'aquesta proposta de somniatruites.
De fet, les transparències donen poc joc. En tot els àmbits. No és molt més temptador deixar-se dur per les insinuacions, que no per les demostracions directes? El doble sentit, la possibilitat de llegir entre línies, les lectures diverses... umm!
Alerta, però: he parlat de dobles sentits (i no de contrasentits) i de diversitat d'interpretacions (i no d'incoherència en els plantejaments). Tampoc no m'agraden les transparències que cada dia es "revesteixen" d'un color diferent!
Alguns potser ja m'enteneu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada