Tancar etapes com aquesta té això: comporta, gairebé indestriablement, recança pel que deixem enrere i frisança pel camí que ens espera. Però el que encara no sabeu és que endueu un equipatge ben ple per a tota la vida. Un equipatge fet d'experiències compartides, de records que us acompanyaran sempre, d'amics i amigues que han descobert el món amb vosaltres i d'aprenentatges que ara ni tan sols intuïu...
D'aquí a un temps possiblement m'entendreu millor. Fins i tot és possible que arribeu a compartir les raons que a vegades m'han fet ser dura amb vosaltres durant aquest curs... I fins potser pensareu que he estat massa tova! No sé si podreu pair les subordinades de relatiu, o si em perdonareu les digressions, sovint induïdes per vosaltres mateixos; potser trobareu la gràcia als lapsus de tota mena que m'han distret en les interminables hores de correcció d'exàmens i em disculpareu que els hagi comentat en públic... Tant se val!
A partir d'ara el trajecte continua, ple d'estacions. I a cada nova parada, una part del passatge es quedarà enrere, i nous companys de viatge se sumaran per continuar l'itinerari. És un fet natural i inevitable. Jo baixo aquí. Encantada d'haver-vos conegut!
Salut i sort! (i com dirien els clàssics: labore et diligentia)
7 de juny de 2010
2 comentaris:
Enhorabona, professora, per aquest text que has dedicat als teus alumnes. Et recordaran pel teu bon mestratge. Segur. Una abraçada.
Àngels, no ho dèiem en conya quan et vam preguntar si escrivies novel·les... Jo de tu m'ho plantejava.
Senyor tros d'escrit que has fet. Senzillament genial, de deritat. Gràcies a tu per tenir-te de professora.
Publica un comentari a l'entrada