Aquest és per a mi un any d'obrir portes. Alguna, vaig decidir jo conscientment d'obrir-la. M'hi van dur les meves inquietuds, les converses amb coneguts, l'esperó definitiu d'algun amic compromès i amb poder de convicció. I no me'n penedeixo gens! Gràcies a Figueres Futur he conegut gent, he recuperat vells amics i companys d'estudis, hem fet un equip i hem viscut moltes experiències -la majoria agradables, alguna més dolorosa, no ens enganyem-. I, d'una manera o altra, sento que aquesta porta no s'ha de tancar encara. Comença setembre. Un nou curs. Una nova etapa. Un projecte que encara ha de fer camí...
Una altra porta té a veure justament amb el nou curs, amb la meva feina. Demà començaré una nova etapa a Roses. Al Cap Norfeu, un institut amb la gestació del qual tinc un lligam remot invisible, curiós. I em sento com feia anys que no em sentia: nerviosa, inquieta, expectant... Però, de moment, és inevitable, el gust és agredolç, encara que sento que al Deulofeu, el "meu" Deulofeu, no hi deixo portes tancades...
Ben aviat continuaré parlant de portes que s'obren i de camins encara per fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada