10 de desembre del 2011

Parar la galta

Fa molt temps que callo, probablement massa. De fet, algun dia  vaig aprendre que intentar explicar certes coses és picar ferro fred.  Per tant, en lloc de malgastar energia intentant convèncer ignorants o maliciosos del desencert dels seus atacs sistemàtics i indiscriminats contra tots els treballadors públics (funcionaris o no) i especialment contra el professorat, vaig optar per predicar amb l'exemple, dedicar-me a la meva feina i obviar les fal·làcies i llegendes urbanes que es fan córrer dia sí i dia també. Què hi farem! Ja pots anar xiulant, que si el burro no vol beure...
És clar que aquest propòsit no és gens fàcil d'acomplir: a ningú no agrada parar l'altra galta quan rep. Així que deixaré de reprimir-me les ganes incontenibles de dir-ne quatre de fresques a més d'un. El cos m'ho demana i, ja se sap, una mica de purga de tant en tant va bé.
Però esperaré a demà, que les idees reposades són menys tèrboles...

(...)

Mireu: al final he esperat més a reprendre el fil, a l'espera de valorar els darrers globus sonda. El resultat és que cada dia creixen els arguments per preocupar-me i no són menys els que engreixen la meva indignació...