19 de febrer del 2012

Cels

Com pot un mateix cel assolir tants matissos i abraçar tantes realitats, tants dolors, tantes il·lusions, tants mons!
De vegades acollidors, d'altres aterradors; fascinants o feixucs; tranquil·litzadors o inquietants...

Us deixo dos dels meus cels empordanesos: un de crepuscle, l'altre matiner...

1 comentari:

María Sánchez ha dit...

Que també tinc un bon grapat de fotos del nostre cel!