Com pot un mateix cel assolir tants matissos i abraçar tantes realitats, tants dolors, tantes il·lusions, tants mons!
De vegades acollidors, d'altres aterradors; fascinants o feixucs; tranquil·litzadors o inquietants...
Us deixo dos dels meus cels empordanesos: un de crepuscle, l'altre matiner...
1 comentari:
Que també tinc un bon grapat de fotos del nostre cel!
Publica un comentari a l'entrada