Un amic del món virtual del FB em deia a propòsit de la meva carta al diari que en el sector
privat les coses pel que fa a les condicions laborals no estan pas
millor que en el meu gremi i no li semblava bé que em queixés de la minva d'ingressos i de l'augment d'hores de treball. Prou que ho sé que tots hem de treballar més
per guanyar menys! I això en els casos en què encara tenim la sort de
treballar! Òbviament, les coses han canviat, i molt, i difícilment hi
haurà punt de retorn perquè vivíem en una bombolla i, si alguna cosa hem
après, és que ja res no és per sempre...
Jo també conec el pa que s'hi dóna en el sector privat on, fins i tot les
empreses que continuen guanyant, aprofiten el context per escanyar més i
més els treballadors. La reforma laboral ha donat llum verda a molts
despropòsits
i abusos. En el sector comercial, per exemple, els objectius de vendes
preveuen creixements inassolibles en un moment de contenció obligada de
la despesa i, com que no es compleixen, es trasllada tota la pressió als treballadors que donen la cara al carrer que, òbviament, deixen de
guanyar la part variable del seu sou en benefici de l'empresa (això és
típic de les multinacionals, però no només). Parlo només d'un exemple
que conec de primera mà. TOTS i TOTES hi hem de posar el coll, és un
fet inevitable, i és just. Si us hi fixeu, veureu que en el meu text només faig esment
de manera tangencial al tema de les hores i el sou: treballar més per
menys ha entrat dins de la normalitat... però els que treballem en el
sector públic encara hem de carregar sempre la llosa del "tu rai!" i
parar la galta en nom del bé comú. Hi ha massa malentesos pel que fa a
certes feines. Hi ha gent que continua creient que a mi em paguen la
gasolina o dietes o que troba intolerable que quan me'n vaig a fer unes
colònies o una sortida amb els alumnes jo no pagui la sortida, com si la
responsabilitat que impliquen aquestes activitats fos nul·la i els
professors les visquéssim com una activitat d'oci sense cap implicació!
A mi el que m'indigna i em preocupa de veritat és que a l'hora
d'establir prioritats, l'educació dels nostres fills, dels ciutadans
d'aquest país, no estigui al capdavant i que els recursos es malgastin
sense criteri, perquè ha costat massa anys muntar un sistema educatiu
públic en condicions i en quatre dies se'ns està desvallestant tot. I
això, no ho oblidem, repercuteix negativament en les perspectives de
futur de la majoria de la societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada