17 famílies. Sembla el títol d'una pel·lícula de mafiosos, però tan sols és el nombre de famílies que han demanat poder escolaritzar els seus fills exclusivament en castellà (no fos cas que el perniciós sistema educatiu català els els convertís en independentistes acèrrims!). Una quantitat relativa... si no fos perquè en l'anterior campanya de preinscripció, abans de la darrera escomesa dels "gladiadors" antiimmersió, el nombre de famílies que defugien la immersió era considerablement més elevat: depassava el centenar! Vistos els números, sembla que els gladiadors s'han fet "l'hara-kiri"... O és que potser realment saben que la immersió lingüística a l'escola no és l'origen de tots els seus/nostres mals ni suposa un perjudici colossal i irreparable per als nostres/seus nodrissons. Fa l'efecte que el mal ve d'altres llocs. A mi em preocupen molt més altres números: per exemple, les ràtios de 35 alumnes per aula imposades pel ministre Wert i els seus (per afavorir, això sí , la sociabilització de l'alumnat del sistema públic d'ensenyament -i obviant que la seva prole se "sociabilitza" per altres vies-). O que la senyora Rigau justifiqués la retallada de prop de 800 professors interins abans de l'inici del curs actual i que no es cobrissin unes 1500 jubilacions, malgrat que van entrar 15000 nous alumnes en el sistema educatiu. Que cada vegada treballem més hores per menys sou, que els recursos vagin minvant curs rere curs, que l'1x1 hagi acabat sent 0... Que els guanys de tants anys quedin en un no res perquè picabaralles polítiques ens ennuvolen la vista. És evident que no tenim el millor dels sistemes educatius. Però hi ha moltes coses que funcionen, i funcionen bé, i que són un model a seguir.
Alguns deuen pensar que morta la cuca, mort el verí, però no cal fer cap i arreu ni matar mosques a cops de canó.
I tampoc no podem perdre de vista, mal que ens pesi, que nosaltres no som finlandesos i que això no és Finlàndia. Que som mediterranis... i catalans!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada