Adéu, Remei. Fins sempre!







No t'arronsaves mai!
Al capdavant de les reivindicacions
amb els companys del Deulofeu
el maig de fa dos anys

No me'n sé avenir, Remei!  Te n'has anat calladament, lluitant, això sí,  fins al final. Tu, que sempre ens acompanyaves amb la  rialla franca i aquella veu tan particular! I jo no em puc treure del cap tantes i tantes converses, tants i tants consells! Ni puc esborrar del meu cor la teva complicitat reconfortant, sempre a punt de donar ànims, en un moment en què circumstàncies personals em van fer difícil encarar algun escull de la feina, quan tu i jo patíem, cadascuna des de la seva perspectiva, per aquell deixeble malcriat que veiem que se'n perdia pel camí. Com m'entenies! I em reconfortaves fent-me sentir que hi ha coses que, per més que ho intentem, se'ns escapen de les mans. No vam poder evitar el que tu i jo vam veure venir des del primer dia que aquell noiet va aterrar a l'institut... Però t'agradaria saber que, poc a poc, va trobant un camí, un ofici.

 

Sempre has estat generosa, vital, atenta, propera... Una mestra vocacional d'actitud exemplar que has sabut viure intensament la feina i, sobretot, la vida. I aquesta teva dolorosament breu jubilació. Et recordo així: vivint apassionadament tots els moments:  entregada i formal en la feina, decidida i ferma en les reivindicacions, gran professional i millor companya al claustre del Deulofeu. Empordanesa d'adopció, però profundament arrelada.
Teatrera i teatraire, a punt per la gresca, desimbolta, segur, amb els teus companys i amics del teatre.

Ja no et veurem  pel nostre barri, passejant o anant de compres prop del teu carrer d'Olot. En Roger i la Jana ja no tindran ocasió de sentir  més les teves paraules simpàtiques i còmplices cada vegada que ens creuàvem per aquestes voreres veïnes. Quan he sabut la mala nova hem recordat  una anècdota que vam viure fa uns tres anys a la plaça Josep Pla. Amb els ulls plens de llàgrimes a vessar pel dolor d'una pèrdua injusta, m'ha fet somriure. Els nens, ja ho saps, noten de seguida qui se'ls estima de veritat.

On siguis, Remei, segur que deixaràs petja. 

Bon viatge i gràcies pels anys que ens has fet companyia!