Fa uns
dies, la meva Jana va arreplegar un llibre mentre tafanejava per l’habitació
del seu germà. En va llegir el títol, i li va cridar l’atenció. Era un llibre
petitet, amb un cavaller dibuixat a la portada i més lletra que no pas dibuixos,
només alguns d’escadussers en tinta negra enmig de munts de lletra. Tirant lo Blanc. –Mama, a la nit em llegiràs aquest conte? Glups! És clar que era una versió reduïdíssima i adaptada per a nens, però una
edició de Bromera, amb valencianismes… i per a nens de més de 5 anys! Malgrat
tots els apriorismes, no li podia dir que no. Així que, després d’aparcar la
Xarhazad i els seus meravellosos relats de les mil i una nits, aquesta setmana hem
entomat les aventures i desventures del cavaller Tirant. Òbviament, el relat conté molts elements que s’escapen
a l’enteniment d’una nena de cinc anys, però la cuirositat innata, la
fascinació estètica per les paraules, el
gaudi del moment compartit abans d’anar
a dormir, la complicitat del germà en la lectura, tot plegat, fan que no en
tingui prou amb una pàgina o dues… -“Una mica més!”. I no li puc pas escatimar
les paraules. Quin goig, la lectura!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada