Definitivament, es veu que si no t'espien (o no espies) o no estàs imputat, no ets ningú. Perquè ara resulta que, qui més qui menys, amaga micros (pressumptament) o n'és víctima, i que estar imputat en qualsevol causa és una bona cosa (que això et garanteix anar ben acompanyat d'un advocat a declarar!). Potser és perquè ens estem acostumant a tot, però a mi no em sembla gens normal -digueu-me tiquismiquis!- i entenc que el millor que pot passar quan algú es dedica a regir la "cosa pública" és que es parli no d'ell, sinó dels efectes de les seves obres; i que aquests efectes, sinó espectaculars i meravellosos, siguin, pel cap baix, favorables, versemblants i no nocius per als soferts ciutadans.
Però no: en aquest país d'opereta la premsa compra el que compra i ven el que ven; i bona part del poble combrega amb les rodes de molí que li fan empassar, perquè és, malgrat tot, el més fàcil. I les alícies d'aquí, els barons d'allà, i els opinadors d'aquí i d'allà ens marquen l'agenda, mentre els problemes reals continuen ben roents i la societat s'empobreix dramàticament: pecuniàriament, espiritualment, intel·lectualment...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada