25 anyets (i 2)

Igual com ens sobtem de les metamorfosis patides per la ciutat on ens vam conèixer i on vam acabar de créixer, ens sorprenem (o potser no) pels canvis de les nostres fesomies, que sovint només descobrim quan ens emmirallem en els altres. Però, malgrat tot, estem estupends, oi? Potser és una fal·làcia afirmar que l'edat només és un estat d'ànim, però una mica de veritat sí que hi ha en aquesta afirmació.

El nostre institut, el "de dalt", continua allà mateix on era, encara que no és ben bé el mateix: li han passat els anys, i ha acollit milers d'estudiants de tota mena, motivats i desganats (els del BUP i el COU abans, i els d'ESO, BAT i CF d'ara). Però els anys se li han posat prou bé a l'esquena. Ara ja no comparteix l'exclusiva pel que fa a rivalitat amb l'institut "de baix" o amb "l'FP"; li han sortit més rivals, a Figueres i comarca. Ara és, simplement, el Deulofeu.

I nosaltres, 25 anys després de dir-li adéu, podem dir, prou cofois, que som de la generació EGB: sí, de quan a l'escola es feia 7è i 8è i a l'institut només hi anaven alguns! Podem explicar batalletes del BUP i del COU: de junys i de setembres, de viatges a Itàlia o periples peninsulars... Recordar els sobrenoms amb què batejàvem els professors i intentar, també, endevinar quin nom real s'amagava rere l'àlias amb què teníem etiquetats companys i companyes de classe. Buscar fotos als calaixos. Rememorar anècdotes, potser magnificades per la distància. Podem sentir nostàlgia, o agrair la distància... Els anys passen, però mai no és en va.

En el nostre sopar d'adolescents crescudets vam constatar, però, que tots estem estupends.  Hem guanyat molt: sobretot experiència i coneixences, però també quilos (alguns), arrugues, diòptries, cabells blancs, maldecaps... D'altres, hi han perdut, sobretot cabell, potser una mica de sex appeal -no ens enganyem!- però també la vergonya... L'atractiu i la simpatia, convindreu amb mi que es mantenen, oi?

En qualsevol cas, vam saber trobar una excusa per retrobar-nos i explicar batalletes passades i presents i sortir-ne amb un regust prou bo perquè tinguem ganes de tornar-hi. A poder ser, abans que passin 25 anys més!

Gràcies a tots els que hi vau ser, però també als que us en vàreu quedar amb les ganes. I un record, respectuós, per als que no sou amics de revivals (que hi ha d'haver de tot en aquest món!).

Hi tornarem! (i no és una amenaça).

Duncan Dhu: "Cien gaviotas"