Disciplina. Un mot. Tants sentits!
Hi ha disciplines fèrries, disciplines constructives, disciplines febles, disciplines destructives, autodisciplina, disciplines de vot, disciplines displicents, difuses, intermitents i indisciplines...
La disciplina a vegades estreny, encotilla i reprimeix. Pot fer nosa o pot fer mal. Tant o més, tanmateix, com en pot fer l'absència total de disciplina, fa?
No hi patiu: està ben lluny del meu ànim voler encetar un debat sobre disciplines i indisciplines. A aquestes alçades només em sento capaç de constatar que per poder trencar les normes, primer cal conèixer-les, que per ser lliure, cal haver conegut límits i que certes dosis de disciplina són altament recomanables per anar fent camí, sense perdre's massa en giravolts inútils, però deixant sempre marge a conèixer dreceres i revolts.
De manera que amb la meva disciplina, feble, però voluntariosa, continuaré intentant desgranar puntualment pensaments en el meu bloc. Setmana sí i setmana també, si pot ser...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada