17 d’agost de 2015

Lectures d'estiu


Aviat farà un mes que no escric aquí: massa dies. Però no puc dir que no estigui sent un estiu ple de paraules... les he devorat.

En aquest parèntesi he tingut temps per fer el que la majoria dels meus coneguts aprofiteu per fer: no sóc pas un exemplar excepcional dins de l'espècie que m'envolta. Hi ha hagut temps per començar a posar ordre i fer endreça a armaris i racons (i alguna endreça metafòrica, també). Encara em queden prestatges per buidar i decisions per prendre, però vaig bé. He cuinat, netejat, reparat... però també he mandrejat i, sobretot, llegit.

Les vacances m'han dut a un deliciós mar i muntanya que m'ha deixat imatges meravelloses per al record i fnatàstiques caminades en família per camins que no trepitgem cada dia. A la platja ens hem deixat abraçar per la salabror i la marinada; a muntanya hem aspirat amb avidesa oxigen i forces noves per tornar-hi. Hem acaçat fars i cims i ens hem remullat en aigües dolces i salades.

Més enllà dels viatges reals -reparadors!-, hi ha els literaris, que m'han dut a terres exòtiques i properes, a ficcions i realitats, a gaudir de la bellesa i a esborronar-me amb el dolor (inventat o recreat), a poder viure i reviure mil mons sense moure'm del meu... Lectures per gust i per devoció, lectures curioses, lleugeres, transcendents, lectures prescriptives i lectures prescindibles. Tantes lectures com el meu estiu permet! I amb la companyia, sempre, dels meus fills, que no perden l'ocasió per devorar, també, pàgines i més pàgines  a prop meu. Val a dir que, de vegades, fins i tot els he de renyar perquè no saben seure a taula sense la companyia de la lectura de torn, que els atrapa i els urgeix. Què hi farem:  a mi també em costava seure a taula per esmorzar sense rellergir-me cada dia l'etiqueta del Cola Cao!


Val a dir que una altra constant d'aquest estiu ha estat cantar a cor les cançons de @blaumut que ens han acompanyat (i ens acompanyen) en tots els trajectes en cotxe.  Havia de ser així: ens tenen ben atrapats!
Us explicaré una anècdota: mentre anàvem cap a l'Alt Urgell, escoltant-los, ens vam aturar a posar gasolina al cotxe a Puigcerdà. Alguna cosa em va fer mirar el Twitter i vaig descobrir que en aquell moment exacte els havien de fer una entrevista a Catalunya Ràdio. Vam sintonitzar l'emissora i, passant per Bolvir, ells rememoraven el concert que l'1 d'agost,  just dos dies abans, havien fet allà. Casualitats...

Ens han atrapat les seves paraules i els seus acords: bicicletes, arbres, bombetes, aires i cartes, somnis i pa amb oli. Poesia. Sí: Blaumut és la banda sonora del nostre estiu!


I ja esperem amb candeletes retrobar-los a l'@acustica_2015 de Figueres!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I tu, què hi dius?