Avui us parlaré d'un estadant atípic del meu bloc de pisos, però abans de presentar-lo em cal fer una petita reflexió.
Decididament, estem vivint en una era d'hiperconnexions, però molts viuen més aïllats que mai. Quina contradicció tan tremenda, oi?
Si no tenim accés a wifi, bluetooth, fibra òptica, un mòbil 3G (mínim!) i un munt de gadgets susceptibles de quedar-se sense bateria en qualsevol moment ens sembla que no som ningú. I som esclaus de tota aquesta parafernàlia: ens en servim, però ens costa evitar el servilisme. I la paradoxa més gran és que el món virtual que ens ajuda a establir xarxes i escurça tant les distàncies també ens pot dur a oblidar el que tenim a prop, a aillar-nos, a fer-nos esquerps...
Tornant al personatge que m'ocupa avui, no sé si és l'afany d'estar connectat el que el porta al meu veïnat, però us puc ben assegurar que d'uns mesos cap aquí, s'ha fet digne mereixedor de ser acollit com a membre de la nostra comunitat de veïns. Estic per proposar que s'empadroni a l'escala de casa i que pugui assistir a les reunions de comunitat (sense veu ni vot, però, que tampoc no cal que ens passem).
El subjecte en qüestió devia descobrir (casualment o no), que el wifi del bar de l'altra cantonada té prou potència per instal·lar la seva "oficina" a l'entrada de casa. Sí: ho heu entès bé; a qualsevol hora del dia (i de la nit) i qualsevol dia de la setmana el podem trobar assegut al costat de la porta del bloc amb el telèfon a la mà xatejant i fent "gestions". Bé, si he de ser franca, des de fa uns dies ha desplaçat el seu "aparcament" (potser ja li fa vegonya que els veïns el saludem amb familiaritat cada vegada que entrem o sortim de casa) i ara s'asseu davant l'aparador de la botiga de llums de la planta baixa. Dubto, però, que s'hagi adonat de si a la botiga en qüestió es venen llums, cassoles o cebes, perquè no aixeca mai la vista de la pantalla!
Ja ens hem avesat a veure'l i fins se'ns fa estrany si algun dia no hi coincidim, però el que em comença a preocupar de debò
és que hi ha, pel que estic veient, algun altre espavilat a punt de prendre-li el relleu per poc que es despisti. Esperem que la "colònia" no creixi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada