3 de juliol de 2015

Ep! 3 de juliol i amb les piles ben carregades.

Avui estic convençuda que comparteixo amb molts companys i companyes d'ofici/vocació de l'entorn altempordanès un estat d'exaltació (positiva i proactiva) inusual en aquestes dates. Els docents solem començar juliol poc o molt cremats, exhausts i eixuts d'idees, esgotats físicament i psicològicament i amb fam de refer el nostre intel·lecte, una mica malmès per la voràgine del final de curs. Encara no ens hem refet d'un curs que ja ens veiem abocats a començar a idear (i potser idealitzar) el següent sense solució de continuïtat. Mentre fem endreça i tanquem memòries, signem actes i posem punt i seguit,  punt i apart o punt final als projectes que hem tingut entre mans una colla de mesos, si els decrets, ministres i consellers de torn ens ho permeten, anem començant a embastar el curs següent. Molts ho fem amb prou il·lusió, però amb el dipòsit de combustible en reserva i el pilot d'alarma encès perquè el camí encara fa pujada i no podem acabar de deixar anar el llast que ens pesa.

Aquest any, però, a l'Alt Empordà hem començat juliol amb un parèntesi d'aire fresc, malgrat la canícula evident. Hem viscut, gaudit  i compartit una escola d'estiu renovada, nascuda de la tossuderia i l'empenta d'un grup impulsor admirable que ha sabut engrescar gent ben diversa. Aconseguir prop de cinc-cents participants i una multitud de simpatitzants potencials que faran expandir el virus de la inquietud i l'afany de continuar aprenent té molt de mèrit. Aconseguir fer renèixer aquell moviment de mestres empordanesos que van ser capaços d'anar al capdavant de la renovació pedagògica fa una colla d'anys no és només meritori, és de justícia i altament motivador.

Jo, que ja sóc d'una generació pont, m'he sentit feliç de veure com aquells mestres, molts dels quals reconec (perquè entre ells, sempre actiu, també hi havia el meu pare) han pogut finalment passar el testimoni als mestres i professors d'avui, als docents que han estat capaços de moure cel i terra per aconseguir posar els fonaments d'allò que semblava impossible.

M'ha fet una il·lusió immensa fer balanç d'aquests dies parlant amb el meu pare i sentir-li renéixer l'emoció en rememorar l'esperit lluitador dels anys de les seves escoles d'estiu. I entenc perquè em va transmetre la vocació per aquesta feina.

Em sento feliç d'haver participat en unes jornades il·lusionants que han ajudat a teixir més xarxes i a fer visibles tants projectes, estratègies i inquietuds! He après moltes coses d'uns ponents meravellosos,  però també dels companys de batalla més propers. M'he endut unes quantes frases per reflexionar anotades en el quadern d'aquest congrés. I també m'he endut una bossa (vermella!) plena d'idees, projectes, estratègies, imatges suggeridores, companyonia i...  interrogants! Perquè qüestionar-nos la nostra pràctica, compartir i debatre és el que ens fa avançar, oi?

Ep! L'escola parla! Quin nom tan definidor i carregat d'intenció i de sentit! 

Gràcies als artífexs d'aquesta re-moguda i per molts anys #lescolaparla! Gràcies al Servei Educatiu de l'Alt Empordà!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I tu, què hi dius?