10 de juliol de 2015

Juliol: per molts anys!



Per tu, Jana, avui escric somriures de tons liles amb flaire de riallades matineres. Me'ls imagino amb gust de mandarina o de préssec madur. I tu, Roger, m’inspires amb corredisses furtives i secrets entre germans a punta de dia. 
I, d'amagatotis, us veig, a un i a l’altra, devorant pàgines i fascinant-vos davant mots ignots en mons ben dispars i en mil i una històries.

Al vostre costat, petits grans exploradors, el papa i jo redescobrim constantment la infinita grandesa de la curiositat que us mou; la voluntat encomanadissa de saber, estar i ser a tothora; les ganes de fer-vos lloc trepitjant amb fermesa el camí fins a horitzons que encara ignoreu. 

Sou intel·ligents, sensibles, decidits, inquiets, curiosos, sociables, responsables i, sobretot, agraïts: tot un regal!

Òbviament, no sou perfectes, però avui no toca parlar de defectes o demèrits: ja sabeu prou que tots plegats mirem d'anar-los polint! 

 GRÀCIES, Roger i Jana, per ser com sou i per fer-nos tan fàcil la feina de ser pares!

PER MOLTS ANYS!

Us regalo una delícia. M'agrada més a mi que no pas a vosaltres, però em dóna serenitat i em fa sentir bé:
  
Lang Lang - Franz Liszt Consolation No. 3 in D-Flat Major, S 172 2011

Juliol 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I tu, què hi dius?