Quan tornen les hores
incertes,
truquen tossudes a la porta.
I, ulls clucs, faig el
desentès
mentre em sotgen des del
replà
hores que pesen, sense pressa,
i m’assetgen silencioses.
Dissimulo com puc el gest:
no em moc, malgrat que és en
va.
Quan tornen les hores
incertes,
em desvetllen agosarades.
Maldo per desfer-me del
malson
però el malson és realitat.
I em flagel·lo: estic
desperta
i jo no m’ho vull creure
encara.
Per més que clami a la son
la il·lusió passa de llarg.
Quan tornen Ies hores
incertes
em remouen feroces l’ànima.
Em parlen d’una veritat
que no comprenc i que em
commou,
que no és la meva ni la teva:
són certeses enverinades.
Però, per què fer lloc al plany
quan ens aguaita aquest
horror?
Seguiré la meva drecera
amb pas ferm, sempre esperançada...
"Silenci", Lluís Llach
Podeu llegir uns versos meus a www.versos.cat:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada