Tarda despentinada (cel de tramuntana)

Avui el meu post  són uns versos entramuntanats:

TARDA DESPENTINADA

(CEL DE TRAMUNTANA)

Els vespres de cel serè

jugo a empaitar el sol

des del nostre mirador

ple de somnis sempiterns.

I amb sort atrapo espurnes:

s’esbatana la finestra

dels nostres cels imperfectes,

quan la tramuntana bufa.

Profano velles postals

amb filtres desconeguts.

I prego, si cal, l’indult,

perquè em sé flac,  i embriac.

Quan cau el tel d’una tarda

que esclata desvergonyida

regalimant tons impossibles,

tossuda i despentinada,

els llums em piquen l’ullet:

dansen dins un cel galant

i somric... que m’és donat

gaudir de tot,  del no-res!