10 de setembre de 2017

Tarda despentinada (cel de tramuntana)

Avui el meu post  són uns versos entramuntanats:




TARDA DESPENTINADA
(CEL DE TRAMUNTANA)

Els vespres de cel serè
jugo a empaitar el sol
des del nostre mirador
ple de somnis sempiterns.

I amb sort atrapo espurnes:
s’esbatana la finestra
dels nostres cels imperfectes,
quan la tramuntana bufa.

Profano velles postals
amb filtres desconeguts.
I prego, si cal, l’indult,
perquè em sé flac,  i embriac.

Quan cau el tel d’una tarda
que esclata desvergonyida
regalimant tons impossibles,
tossuda i despentinada,

els llums em piquen l’ullet:
dansen dins un cel galant
i somric... que m’és donat
gaudir de tot,  del no-res!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I tu, què hi dius?