8 d’agost de 2017

Aritmètica d'estiu

Estiu. Anem sumant dies que resten i restant dies que sumen. Les vacances, ja se sap, sempre són dies d'aritmètica complicada i de desequilibris vitals. A estones fem la viu-viu atuïts per la xafogor d'un estiu tossudament xardorós. Però, a poc que badem, la tramuntaneta ens empaita amb un pim-pam sobtat de portes i finestres esbatanades. Algorismes imperfectes on caben la mandra i l'afany, la feina i el repòs. Temps d'hores a deshora.
I tenint tot el temps, se'ns fan curtes les hores. Endrecem, badem, feinegem, reposem... volem i dolem. Perquè sempre ens fem propòsits que ens venen balders. I no n'aprenem. Sortosament, entremig vivim històries, llegim capítols nous i escrivim arguments que, potser, prendran forma a partir de setembre. Enfilem les hores amb petits reptes que ens fan d'esquer: assolir aquell cim, llegir la novel·la que eternament se'ns escapa, escriure versos, cuinar un plat nou, posar fil -literalment- a l'agulla, encalçar somnis...
Avui, vuit d'agost, faig un punt i seguit prou satisfeta perquè els meus desafiaments es van deixant conquerir i em desempallego de recels i cauteles excessius. 

Nota: entre les pàgines llegides, com sempre eclècticament i sobreposades, sobreviu l'Ulisses, que vaig atrapant despreocupadament en petites dosis. Les lliçons autodidactes d'alemany segueixen un camí paral·lel, sense presses...




Lluís Llach, Aprendre

1 comentari:

  1. Molt bonica reflexió srta encalça-somnis. M'agraden els jocs de paraules amb expressions populars a les quals dones nou aire. felicitats

    ResponElimina

I tu, què hi dius?