10 de juliol de 2017

10 de juliol




10. Un número rodó. Dos dígits. Una dècada. Dos lustres.  Cent vint mesos. Dues mans, ara sí, ben plenes.
Deu anys fa ja que la meva Jana va creixent. Com creixen els reptes i els neguits... Llei de vida.
I què voleu que us digui: la meva Jana no és un deu;  no és perfecta, i Déu me’n guard! Però ens omple la casa amb xerroles, cants  i rialles, o amb algun rampell o rebequeria, si s’escau, que, de caràcter, no n’hi falta! I acumula deu primaveres plenes d’aprenentatges, realitats i promeses.
La Jana és curiosa, una mica trapassera, a estones rebel i sempre caparruda, per bé i per mal. Però, per sobre de tot, és la germana sempre atenta, incapaç d’estar més de cinc minuts enfadada amb el seu Roger; i la nena que es deleix per ajudar; la nineta dels ulls del pare (per no contradir el tòpic); la néta que gaudeix de la conversa dels avis i que no pot viure sense fer-los partícips dels seus delits i peripècies.
La Jana no para mai quieta. Barrina, projecta, xerra i protesta. I ens fa companyia.
La Jana va néixer fa deu anys. Prop de casa i en les millors mans, la meva nineta, petitona com era, es va afanyar a sortir i a esbatanar els ulls per veure món. Eren les deu i set del matí d’un dimarts fresc de juliol: el deu del set del 2007.  Fa quatre dies... I avui, aquella nena és una noieta que mai no en té prou de pàgines per llegir i d’històries per explicar, que tot el dia corre amb algun llibre a les mans i  no es perd mai detall del que passa al seu voltant; prou sap que, per aprendre, cal estar sempre atent!
I ja la tenim camí de fer-se una doneta, amb ganes de créixer i que el temps corri més ràpid del que toca. Jana: no tinguis pressa, no, que tot arriba... Gaudeix del que tens i de la sort de tenir-ho;  no perdis mai temps anhelant el que no pots abastar, o lamentant el que no arriba, però no deixis mai de tenir somnis per conquerir. Continua trepitjant ferm com ara per poder aprendre a volar quan toqui. I no tinguis pressa. Continua estimant i fent-te estimar sent, simplement, com ets tu.  

Per molts anys, Jana! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I tu, què hi dius?