10. Un número rodó. Dos dígits. Una dècada. Dos lustres. Cent vint mesos. Dues mans, ara sí, ben plenes.
Deu
anys fa ja que la meva Jana va creixent.
Com creixen els reptes i els neguits... Llei de vida.
I què
voleu que us digui: la meva Jana no és un deu; no és perfecta, i Déu me’n guard! Però ens
omple la casa amb xerroles, cants i
rialles, o amb algun rampell o rebequeria, si s’escau, que, de caràcter, no n’hi
falta! I acumula deu primaveres plenes d’aprenentatges, realitats i promeses.
La
Jana és curiosa, una mica trapassera, a estones rebel i sempre caparruda, per
bé i per mal. Però, per sobre de tot, és la germana sempre atenta, incapaç d’estar
més de cinc minuts enfadada amb el seu Roger; i la nena que es deleix per
ajudar; la nineta dels ulls del pare (per no contradir el tòpic); la néta que
gaudeix de la conversa dels avis i que no pot viure sense fer-los partícips
dels seus delits i peripècies.
La
Jana no para mai quieta. Barrina, projecta, xerra i protesta. I ens fa companyia.
La Jana
va néixer fa deu anys. Prop de casa i en les millors mans, la meva nineta,
petitona com era, es va afanyar a sortir i a esbatanar els ulls per veure món.
Eren les deu i set del matí d’un dimarts fresc de juliol: el deu del set del
2007. Fa quatre dies... I avui, aquella
nena és una noieta que mai no en té prou de pàgines per llegir i d’històries
per explicar, que tot el dia corre amb algun llibre a les mans i no es perd mai detall del que passa al seu
voltant; prou sap que, per aprendre, cal estar sempre atent!
I ja
la tenim camí de fer-se una doneta, amb ganes de créixer i que el temps corri
més ràpid del que toca. Jana: no tinguis pressa, no, que tot arriba... Gaudeix del
que tens i de la sort de tenir-ho; no
perdis mai temps anhelant el que no pots abastar, o lamentant el que no arriba,
però no deixis mai de tenir somnis per conquerir. Continua trepitjant ferm com
ara per poder aprendre a volar quan toqui. I no tinguis pressa. Continua
estimant i fent-te estimar sent, simplement, com ets tu.
Per molts anys, Jana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada