15 anys.

Quinze anys! Quatre dies. Te'ns fas gran. I vols i dols... Aquell nadó tan poqueta cosa és ara un homenet ferm i ben plantat: tu, Roger.  Ja fa temps que saps prou que el pare i la mare no som perfectes, ni els més guapos, ni els millors; fa temps que has après a tenir criteri, a fer-te valer, a ser tu sense deixar-te seduir pels falsos ídols. Ja saps que els reis som els pares, que res no és de franc, que s'ha de lluitar pels somnis, i que el respecte dels altres ens l'hem de guanyar. Però encara ens escoltes i, de tant en tant, ens agraeixes els consells. Som pesats, sí. Llei de vida: als pares ens toca acceptar aquest rol; no podem ser, simplement, els vostres amics... I ens toca posar límits, aconsellar, ajudar-vos perquè amb les vostres ales sigueu capaços de volar quan sigui l'hora. No és fàcil: tu estàs ara en aquella etapa meravellosa en què sembla que toca rebel·lar-se contra tot; l'autoritat fa nosa, els consells importunen, els adults som molestos... res de nou: ser adolescent és això. Aprendre a a fer-se grans, encara que faci mal. Però tu no ets un rebel sense causa: tenim tanta sort de tenir un fill com tu! I no em puc estar de dir-t'ho una vegada més. Encara que avui vaig tard: de segur que t'esperaves les meves quatre paraules de cada aniversari sota el coixí al llevar-te. No hi he estat a temps, però te les devia. De fet, ja saps què penso. Encara que a vegades em costi de dir-t'ho o que et costi encara més a tu escoltar-ho. Perquè ara toca fer-te una mica l'esquerp i fer veure que no et calen les abraçades de la mare. Ai, aquests quinze anys que tot just estrenes! Segur que els sabràs viure intensament. Encara que a nosaltres ens costi una mica veure que et vas fent cada vegada més autònom i autosuficient. Estic orgullosa de com ets. Segur que hi ha detalls per polir, però la matèria de què estàs fet és meravellosa: un cor generós, ganes d'aprendre, sentit de la lleialtat i de la responsabilitat, un amor sense límits cap a la teva germana, admiració i respecte sincer pels teus avis... i molts altres ingredients que em deixo, que la llista és llarga. Sobretot m'agrada saber que tens els peus ben plantats a terra. D'entrada, la millor garantia perquè puguis aprendre a volar ben alt. 

Gaudeix dels teus quinze! Per molts anys, Roger!