Fi de curs. Adéus, a reveures, parèntesis que s'obren i camins nous per trepitjar... Portes que es tanquen, que s'ajusten o que s'obren. Memòries i projectes.
Amb aquesta calor no estic per fer balanç ni per deixar-me endur per gaires cabòries. Però no me'n puc estar a l'hora de tancar aquest curs estrany i d'acomiadar-me dels deixebles (que només he conegut de febrer a juny) de reflexionar sobre una idea que fa dies que em fa companyia: la vida deu ser una lluita persistent per mantenir l'equilibri. Amb batalles més o menys reeixides, llums i ombres, punts i seguit, punts i a part i punts i final. I hem d'aprendre, sisplau o per força, a viure amb això.
Viure és anar traient l'entrellat de la vida, sense tenir un manual que ens hi ajudi; trobar els vasos comunicants i els límits, difusos o estrictes, que ens condicionen. Viure és recalibrar constantment els mecanismes que ens mantenen a flot.
I és gaudir, i patir, i esperar, I tenir, també, la certesa que res no és infal·lible ni etern. Viure és superar uns límits i trobar-ne d'altres, coronar uns cims sabent que en vindran més, buscar dreceres o acceptar que a vegades cal fer marrada. Aquesta és la grandesa de tot plegat: poder trobar les eines per superar esculls i poder fer viu i etern en algun racó de la memòria el centelleig dels instants feliços. I anar fent-nos més forts per resistir la pressió constant de les marees i l'embat capriciós de les onades.
Tot plegat són lliçons que hem d'anar aprenent: així com ningú no neix ensenyat, tampoc ningú no pot suplir-nos en els procés, encara que a vegades aprendre a viure ens faci mal...
Sempre m'agrada acomiadar els meus tutorats amb alguna reflexió que els acompanyi. La majoria no en faran cabal. Pensaran que faig el que em toca: donar consells innecessaris que ningú no m'ha demanat i fer veure que m'importen. Són adolescents. Algun, però, anirà una mica més enllà i, potser, fins i tot pairà el missatge. Amb sort, passats uns mesos encara hi haurà un petit racó per recordar aquella tutora de quart que un dia, amb més passió que traça, els va voler obsequiar amb un pensament de vida per a la vida.
Que tingueu sort i sigueu capaços de navegar encara que els vents no us siguin sempre favorables!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada