Febrer

Febrer. Mes fred. Mig curs. Dies que es van allargant. Carnaval. 

Diuen que l'ètim ve del llatí "februarius", que feia referència a la Februa o festa de la purificació a l'antiga Roma.
I de maneres de purificar-se, n'hi ha tantes!

Per a molts, el febrer són dies de disbauxa carnavalesca, de nits llargues d'enteniment curt. Per Carnaval, diuen, tot s'hi val. I llancen la casa per la finestra i deixen la vergonya aparcada al fons de l'armari.  La rauxa s'allarga més enllà del que el calendari estricte preveia en èpoques en què tothom sabia que després de la dissipació venia la contenció de la Quaresma.  I els carnavals s'encadenen al llarg d'unes quantes setmanes. I l'excusa per sortir de casa.

Per Carnaval, tot s'hi val. I si fa fred, ens la fem passar, amb ajuda o sense. Però jo no sóc ni poc ni gens carnavalera. I se'm fa estrany fer classe a alumnes que venen a l'institut ben cofois "guarnits" amb  pijama i sabatilles, travestits o amb qualsevol complement estrafolari. I haver d'estar al cas de la gimcana en què es converteix deixar la nena a punt per anar a escola la setmana de carnaval, amb aquelles consignes que ens fan anar una mica més de corcoll del que ja anem qualsevol dia feiner...

Per a mi el febrer  és un mes de trànsit. L'inici del segon quadrimestre escolar. L'equador del curs. Principi de la davallada. Per poc que pugui, miro d'aprofitar la fredor d'aquests dies per reposar una mica, lluny de la gatzara excessiva. No em tanco a casa, però tampoc em moro de ganes d'escapar-me'n. És la meva manera de "purificar-me": sofà, lectura, acabar tasques pendents (domèstiques i laborals), dormir una mica més del que acostumo a dormir i prendre alè per seguir la marxa. Amb música de fons i l'aroma penetrant del cafè acabat de moldre a la tassa...
Petits plaers d'hivern.

Raimon, "Si em mor"