27 de maig de 2019

Comiat 2n de BAT 2018-2019


Ja quasi estem. Ha arribat l’hora de separar els nostres camins.
Amb la majoria de vosaltres només he tingut una relació fugaç: un curs, breu, però viscut, patit i lluitat intensament. La majoria –llei de vida- canviareu d’aires, de maldecaps i de companys. I continuareu sumant: experiències, amics, coneixements, maduresa... Jo seguiré aquí. I em tocarà patir unes altres adolescències i encomanar-me’n una mica, com sempre. Tingueu per segur, però, que també hi haurà moments que em recordaré de vosaltres. I somriuré.

Ara que “això nostre” s’acaba només us vull recordar les quatre ratlles que us vaig escriure fa poques setmanes per encoratjar-vos quan les forces ja  començaven a flaquejar, però que encara us poden acompanyar en el camí que us queda per recórrer:

“Aquesta setmana de primavera enfredorida encetem abril. I es precipita la sensació que les corredisses de final de curs són inevitables (i tants dies que fa que us ho dic!). Us les haureu de tenir amb una indescriptible barreja de sensacions, contradictòries com la primavera, volubles com l'adolescència que viviu... Sentireu pànic, desconcert, mandra, inseguretat. On són les línies entre la futilitat i la transcendència?
Els esforços fets (i els no fets, ai las!) durant bona part del curs escolar us esguarden ara fixament i us fan prendre consciència -si us plau, per força- de la magnitud de la tragèdia o de la imminència de la recompensa. Nois i noies: acabeu d'encarar la recta final; queden poques forces i veure a prop la meta exigeix treure'n d'on no n'hi ha. Totes les curses de resistència acaben, malgrat el cansament dels corredors, amb un esprint final abans d'arribar exhausts a la línia d'arribada. Però ho fareu. Us refareu de l'esforç i sereu més forts. La vida adulta us espera amb totes les seves virtuts (i servituds!)"

Recordeu: el camí no és fàcil, però ara us toca lluitar per allò que voleu ser. Sobretot, no deixeu mai de fer-ho! Perquè a la vida hi ha molts camins i infinites portes comunicants...

Sort!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I tu, què hi dius?