Adeu, escola!

S'acaba un altre curs escolar. Un curs més. Però no és un curs qualsevol per a nosaltres: el sisè és un punt i a part, un traspàs inevitable amb regust agredolç.
Tanquem portes: la Jana i els seus companys diuen definitivament adeu al Sant Pau nou anys després d'haver-hi posat els peus  per primer cop. Aleshores eren uns marrecs maldestres i encuriosits que un dia van descobrir el pati immens de l'escola, ben guarnits amb les seves bates de quadres balderes i sofertes. Obrien els ulls esbatanats, expectants, porucs o il·lusionats, sense saber gaire bé què hi anaven a fer. Amb prou feines sabien que al pati hi havia pedretes i a les aules racons i ignoraven que les "senyoretes" no vivien a l'escola. Es volien afanyar a créixer per poder jugar als patis dels grans i dur motxilles pesades a l'esquena.
Al llarg dels cursos han tingut temps per descobrir junts moltes altres coses, per crear vincles, per saber qui són...
Ara els toca tornar a experimentar, amb plena consciència ja, les mateixes emocions i commocions i certa sensació de desempara inherent al fet de posar els peus a una nova etapa de la vida: l'adolescència  que arribarà a l'eclosió màxima els anys d'institut que ara els esperen.

Inevitablement, malgrat la intenció de mantenir els llaços amb l'escola i amb els companys de sempre, tancaran -o només ajustaran una mica- algunes portes darrere seu.  Perquè ara precisament se'ls comença a obrir un abisme de possibilitats per a continuar construint-se.

Vosaltres, la comunitat educativa de l'Escola Sant Pau, heu estat des del primer dia el ciment que ha ajudat a solidificar la base de l'educació dels nostres fills i filles. Un equip docent vocacional, motivat i motivador són la millor garantia per  acompanyar les famílies en la construcció del creixement de qualsevol infant. Quina sort que hem tingut tots plegats! Perquè els nostres nens i nenes han pogut créixer cantant, rient, compartint, construint il·lusions, superant barreres i estrenyent llaços. I aquell pati tant gran se'ls ha anat fent petit i ja necessiten nous horitzons i nous reptes per continuar formant-se.
No vull dir noms perquè en aquest equip humà tan complet i especial tothom hi ha tingut un paper fonamental: òbviament, els tutors, però també tots els especialistes, mestres de suport i altre personal docent i d'administració, equips directius, monitors i monitores de menjador i d'extraescolars, cuineres, conserges, equip de la coral, personal de neteja i manteniment, ampa, famílies, companys...

A tots vosaltres: gràcies infinites per la vostra ciència i, sobretot, per la vostra paciència.

Avui tanquem el teló, però no és el darrer acte, només un punt i a part.


(PS: Només una menció especial a tu, Mercè, la tutora dels dos darrers cursos, perquè has estat, sense cap dubte, el millor colofó d'aquest camí d'aprenentatge a l'escola de primària. Tingues per segur que aquesta mainada et portarà sempre ben endins del cor i del pensament).