1 de novembre de 2022

Absències





I avui, diada de Tots Sants, recupero un post de fa uns mesos, uns versos de record per als que ja no hi són i per als que cada dia deixen d'existir, però continuen entre nosaltres:


ABSÈNCIES 

Ploro els adeus irreversibles,

aquells adeus que no ens avisen,

els d’ahir i els que han de ser.

 

Arrossego els dolors de pèrdues

que fan mal, per reconegudes,

i esquivo els que mai no sabré.

 

Lamento paraules no dites

-per orgull, pressa o desídia-

i tants dols, vius o latents!


Ploro el pòsit de les absències,

l’embat cert de la mort incerta,

la futilitat del no ser.

 

Faig com si ja no hi fossin,

els avui que no faran pòsit

I els demà per sempre pendents.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I tu, què hi dius?