Veure destacat en titulars de premsa com a argument principal de la federació d'associacions de pares per rebutjar la jornada intensiva el fet que la conflictivitat s'ha desplaçat fora de les aules em sembla d'una mesquinesa, falta de respecte i pobresa tals que em fan enrojolar de vergonya. No puc evitar que se'm remoguin les entranyes, ni com a docent ni, sobretot, com a mare. Em passen pel cap molts arguments possibles per poder defensar tant la idoneïtat com la manca d'encert de la jornada intensiva. Arguments pedagògics, econòmics, socials, politics... arguments poc o mols encertats, més o menys ponderats, racionals o viscerals, de bona fe i de mala fe... Però resumir-ho tot plegat, a l'hora de rebutjar l'horari intensiu, en un argument que de nou torna a carregar-ho tot a les espatlles dels ensenyants i dels centres educatius em sembla ofensiu. Els instituts no són residències o centres de dia per a desempallegar-se dels adolescents (i dels seus problemes i tensions) bona part del dia. Tampoc no són la panacea a l'hora d'educar si les famílies obvien la seva responsabilitat i no hi posen uns bons fonaments i parets ben dretes. Educar és feina de tots. I també ho és posar fre als conflictes. No es pot abonar la idea que la nostra tasca com a ensenyants és contenir els conflictes dins de les aules o tenir els nanos entretinguts el màxim de temps possible per descarregar les consciències de famílies que no assumeixen responsabilitats o de sectors de l'administració que només tenen en compte números... No! Potser sóc una il·lusa, una idealista o una beneita, però per a mi tot plegat és més complex i el valor i el sentit del nostre ofici va molt més enllà del simple fet de conviure amb desenes d'adolescents durant el màxim d'hores possibles per tal d'evitar que siguin un problema per als altres (famíllies, adminsitració, agents de l'ordre...). Sí: també ens correspon intentar mostrar-los límits, valors i reptes, malgrat tot. Però m'agradaria escoltar altres arguments a l'hora de rebutjar la jornada intensiva. Altrament, tot es resumeix a tenir els nens endreçats perquè no molestin. Ah! I si els podem tenir fent ESO (o qualsevol altra cosa) fins als divuit o vint anyets, millor... Encara que només sigui perquè no comptin a les llistes de l'atur juvenil, ni a la consciència dels pares "dimissionaris" o absents o dels administradors que retallen recursos, drets i, sobretot, dignitat.
