Deu de juliol. Miro enrere i et veig, acabada de néixer, als meus braços. Vas voler fer-ne via de treure el nas al món, decidida com sempre has estat. Acabaves de convertir en Roger, oficialment, en germà gran. Aquest germà que adores, en qui t'emmiralles i amb qui comparteixes confidències, i que era immensament feliç de veure't i abraçar-te. Ja podia presumir de germaneta! Eren les deu i set minuts d'un deu de juliol fresquet quan vas obrir els ulls al món. I en un tres i no res et vaig tenir als braços: menudeta, cara rodona, dits llargs i ungles perfectes. Reposaves plàcidament. La meva Jana. La nostra Jana. Poc a poc vam anar descobrint un remolí de vitalitat i il·lusió que se'ns ha anat fent gran. Ja no ets una nena, però mantens l'essència del que sempre t'ha definit: inquietud, simpatia, sociabilitat, implicació generositat, alegria, responsabilitat... També tens, òbviament, les teves cosetes, només faltaria! I algunes se t'accentuen per l'adolescència. Però en el balanç continuen guanyant les virtuts que et fan tan especial i estimada. Segur que sabràs mantenir el magnetisme de la teva personalitat sense deixar de ser mai tu: ferma i decidida, però sempre atenta als que t'envolten.
Per molts anys, filla! T'estimem.
Txarango i Judit Neddermann, "Compta amb mi"
