17 de març de 2010

Com que sóc responsable, faig vaga!

Sí, això mateix! Faig vaga perquè , com a ensenyant, sóc RESPONSABLE. No pas de tots els mals, desgràcies i fracassos de l'educació -com alguns volen fer creure-. N'estic tipa d'estar sempre sota sospita... Es veu que la presumpció d'innocència en molts casos no es dóna quan es parla de la feina que fem mestres i professors. Ni tan sols el Coseller ens l'aplica! Modestament, sí que sóc responsable dels meus errors o de la poca traça en la meva feina a l'aula i fora d'ella (que cada vegada n'hi ha més!). De fet, no em considero pas menys responsable que el conseller Maragall... Per més que, com ja ens té acostumats, tiri pilotes fora carregant les culpes sobre els qui sí coneixem de primera mà les "trinxeres" del món de l'ensenyament i hi suem, patim, lluitem i, fins i tot, gaudim cada dia. Al contrari, Sr. Maragall: si faig vaga és justament per sentit de la responsabilitat. Perquè, justament, crec que, com a ensenyant, però també com a mare, sóc culpable si quan les coses no es fan prou bé, em limito a mirar cap a l'altra banda i a entomar el que vingui sense exercir el meu dret legítim a dir-hi la meva.
Més enllà de protestar pels encerts i desencerts d'una nova llei d'educació (la LEC) que aporta canvis necessaris i oportunitats úniques -juntament, cal dir-ho, amb clarobscurs que caldria definir i matisar bé- el que em mou és la indignació per les maneres. Per la falta de respecte a l'hora de negociar, a l'hora d'explicar, a l'hora d'imposar i a l'hora de criticar-nos! Les paraules del nostre conseller al programa de Josep Cuní m'han acabat de refermar en el meu propòsit d'exercir el dret a vaga. No tinc dret a dir prou?

M. Àngels Vila Safont
17 de març de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I tu, què hi dius?