18 d’octubre de 2010

Política? A mi no... (2)

Fa pocs dies començava una de les meves reflexions de divendres sota aquest mateix títol "Política? A mi no... (1)" . No pretenia -només faltaria!- ni renyar ningú ni fer apostolat, però sí remoure, modestament, alguna consciència i més d’una “inconsciència”... Provocar? Potser també. No hi veig el mal. No em canso de repetir que percebo en la societat que m’envolta una desídia més que preocupant a l’hora d’exercir el sentit de la responsabilitat. Tothom vol que es tinguin en consideració els seus drets com a ciutadà o ciutadana, que es respectin les llibertats individuals, que es tinguin en compte els més mínims trets diferencials i fins els gustos més privats... però massa sovint trobo a faltar la mateixa insistència i passió a l’hora d’exercir els deures. No implica això formar part d’una societat suposadament civilitzada? El sentit comú, em fa creure que sí, i vull pensar que no dec ser una rara avis, encara que els fets a vegades s’entestin a demostrar que la societat no funciona ben bé així.

Parlava, en aquell petit apunt, sobre la desvinculació, conscient o no, entre els ciutadans i la política. I no pretenia referir-me a la “política” en tant que “ciència i art de governar”, sinó a la política en un sentit molt més ampli: la política en el sentit etimològic del terme, la que té a veure amb la ciutadania i amb les seves preocupacions, amb el dia a dia, amb la vida real.

De veritat podem ser tan ingenus de creure que és possible viure al marge de la política? Ja em disculpareu, però em sembla una autèntica fal·làcia!

Ara bé, és evident que hi ha maneres molt diverses d’entendre-la i de practicar-la... I jo, com a ciutadana, com a mare, com a professional, evidentment, tinc les meves preferències. Hi ha moltes maneres de militar, sense necessitat de dur un carnet a la butxaca ni d’acceptar submisament servilismes.

De moment se m’acut que pensar en la ciutat que volem per a nosaltres i per als nostres fills és una manera de fer política sense fer “política ficció”.... i si això ens sembla massa difícil, podem començar per deixar clar, si més no, allò que de cap manera volem: castells de sorra, naus sense rumb, polítiques d’aparador i cortines de fum.
(continuarà...)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I tu, què hi dius?