Hi ha coses que em costen d'entendre... No nego que pugui ser problema meu, però he de dir que acostumo a ser una persona prou oberta de mires i, crec -mal m'està dir-ho- amb el sentit comú prou desenvolupat. Per això no puc deixar de sorprendre'm quan veig certs comportaments. No puc entendre que hi hagi persones que pretenguin justificar amb arguments que no s'aguanten actes irresponsables sorgits de la prepotència o de la desídia. Vull pensar que a vegades les coses es fan inconscientment, sense pensar gaire en la conveniència o en l'adequació dels actes i obviant el respecte a les formes per descuit. El que ja no puc ni entendre ni acceptar és que després no es rectifiqui o no es vulgui entendre, si més no, que hi pugui haver ciutadans que miren de fer les coses amb responsabilitat i sentit comú que posin el crit al cel. Apel·lar a la responsabilitat i al sentit comú no és sinònim de voler fer anar ningú a les trinxeres... S'han de saber encaixar les crítiques i mirar d'aprendre'n alguna cosa. Altrament, només s'aconsegueix desencís, apatia, desafecció... o mala llet!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada