Sense adonar-nos-en, amb una recança coneguda de sempre, però –si la vida ha estat prou indulgent amb nosaltres— la il·lusió intacta de cada desembre, ens hem plantat de nou a Nadal. I amb els mateixos recels, contradiccions, temors i esperances de cada any ha tornat la cançó enfadosa: l’efervescència consumista que ens consum, la desídia que ens delera, el voler i doler... Res, en definitiva, que no puguem superar i gaudir.
Ara encetem un gener que duu canvis indefugibles: canvi d’any, canvi de propòsits -si és que no ens valen els mateixos vells propòsits que cada any deixem aparcats-, canvis de rumb, volguts o imposats. I tots, els haurem de saber encarar amb coratge i afany.
L’any nou pot ser una excusa perfecta per mirar de renovar-nos, repensar-nos, replantejar-nos, resituar-nos i recuperar il·lusions. Pot ser el millor pretext per donar a tot plegat més sentit. Fer-nos, si més no, aquest propòsit, ja pot ser un bon principi. Ens hi posem?
BON ANY 2011!
Família Illa-Vila
(Joan, Àngels, Roger i Jana)
Figueres, Nadal 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada