Tal com estan les coses, jo també m'hauré de renovar, repensar, replantejar, resituar i refer... i sense reposar! Però, no ens enganyem, em fa massa mandra tot plegat. Més que res, perquè m’hi perdo. A veure qui m’explica, sinó, que renovar-se sigui posar al davant la cara d’un presidenciable de fa dotze anys! O que la culpa que a alguns no els votin la tinguin els que ja no hi són -aquells que la deuen fer per les terres de Tarragona, rient, suposo, sorneguerament per sota el nas!-. O que els qui hagin provocat el desconcert siguin els que s’han “emancipat”! Divideix i venceràs...! Entre aquests, amb tots els respectes, també hi ha una bona colla d’il·luminats que fan volar coloms perquè algun dia van creure que decidien alguna cosa... És clar que arreu hi ha gent que pensa, gent que treballa, gent que es respecta i gent amb sentit comú. A veure si entre tots refem aquest desgavell i trobem el camí... cap a l’esquerra!
1 de desembre de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada