A poques passes d’acabar de travessar aquest llarg pont de la “Immaculada Constitució”, m’obligo a fixar la mirada en l’horitzó quotidià; al cap i a la fi, per més que ens hi escarrassem, poc podem fer per escapar de les obligacions diàries... -de fet, tant se val, i que per molts anys sigui així!-.
Instal·lada en aquest exercici d’apropament progressiu i atraumàtic al dia després, penso i repenso si res ha canviat aquests dies de pausa. M’adono que poca cosa, si em centro només en mi i el meu entorn domèstic. Potser l’únic fet transcendental és que hauré pres consciència un any més que ja tornem a ser a les portes de Nadal, i que torna la mateixa cançó enfadosa de cada any... Aquests dies a mig gas hauran tingut, si més no, el mèrit d’ajudar-me (com a tants d’altres!) a carregar piles per afrontar l’efervescència nadalenca, que ens amenaça i il·lusiona alhora, sense buidar, però, encara, les butxaques.
Jo no m’he mogut gaire, però a aquells que han volgut o necessitat un canvi “d’aires” per via aèria, els aires se’ls han tornat hostils: el “descontrol” i l’estat d’excepció són fets prou greus i reprovables que han de tenir -aquests sí- conseqüències immediates més enllà del caos viscut si no volem continuar sent la riota a casa nostra i part de l’estranger...
Tornant a posar els peus a terra constato que una evidència que poques coses canvien és que la nostra “crescudeta” Constitució continua mantenint la seva aurèola de “pura” i “immaculada”; perquè, per més que els anys li passin i sigui major d’edat, és intocable com el primer dia. Només faltaria!
Instal·lada en aquest exercici d’apropament progressiu i atraumàtic al dia després, penso i repenso si res ha canviat aquests dies de pausa. M’adono que poca cosa, si em centro només en mi i el meu entorn domèstic. Potser l’únic fet transcendental és que hauré pres consciència un any més que ja tornem a ser a les portes de Nadal, i que torna la mateixa cançó enfadosa de cada any... Aquests dies a mig gas hauran tingut, si més no, el mèrit d’ajudar-me (com a tants d’altres!) a carregar piles per afrontar l’efervescència nadalenca, que ens amenaça i il·lusiona alhora, sense buidar, però, encara, les butxaques.
Jo no m’he mogut gaire, però a aquells que han volgut o necessitat un canvi “d’aires” per via aèria, els aires se’ls han tornat hostils: el “descontrol” i l’estat d’excepció són fets prou greus i reprovables que han de tenir -aquests sí- conseqüències immediates més enllà del caos viscut si no volem continuar sent la riota a casa nostra i part de l’estranger...
Tornant a posar els peus a terra constato que una evidència que poques coses canvien és que la nostra “crescudeta” Constitució continua mantenint la seva aurèola de “pura” i “immaculada”; perquè, per més que els anys li passin i sigui major d’edat, és intocable com el primer dia. Només faltaria!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada