Fa poc que hem "liquidat" el 2n trimestre d'aquest curs atrafegat. Si em permeto usar un terme tan radical no és per descuit: és ben a consciència que l'he triat! Arribats a aquestes alçades, de vegades tots plegats (alumnes, professors i, de rebot, les sofertes famílies!) ja tenim ganes de liquidar -en l'accepció més vulgar del terme- els exàmens, les males nits i les ditxoses avaluacions...
Els finals de trimestre són sempre dies d'excessos i de mancances extrems: excés d'exàmens per pensar, per vigilar i per corregir; excés de dubtes de darrera hora per resoldre; excés de nervis; excés, fins i tot, de sermons a l'aula per intentar redimir els fracassats dels seus pecats, comesos per obra o per omissió, o per guiar-los cap a altres camins si el que han pres no té sortida...
I en el capítol de mancances regnen, inevitablement, les hores de son, els àpats regulars i la calma, l'ansiada calma!
Són els condicionants d'una feina que absorbeix igual que apassiona. Res a dir: no em ve pas de nou ara! Prendrem un petit respir, i a tornar-hi, que no ha estat res i hi ha molt per ensenyar i no pas menys per aprendre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada