El compte enrere s’accelera: precampanya, campanya, reflexió (?!)... resultats! Ni temps tenim d’adonar-nos del vertigen on ens trobem abocats siusplau per força. El millor de tot plegat és que, per bé o per mal, aviat s’acabarà tot. No: menteixo, vilment menteixo. Que desagraïda!
De fet, no pot ser bo que tot s’acabi de cop. Potser desitjable, sí, o convenient, pel bé de les nostres famílies, dels nostres cors, dels nervis... És indubtable, però, que els lligams refermats o creats es mantindran i que seran fructífers, generadors de nous projectes, de més batalles, de realitats i de feina feta. La bona sintonia del grup no depèn del photoshop ni de l’atrezzo: és sentida i viscuda. El millor de tot aquest teatre electoral amb traca final és que la cohesió que intuïa en el grup que hem format guiats per en Pere s’ha confirmat i que l’esperit d’equip i el feeling són reals. Tots fem un mateix camí, amb rumb clar i pas ferm. La feina col·laborativa és una realitat i el lideratge està més que consolidat. Diuen que un líder és algú capaç de fer aflorar el millor dels que l’envolten, de crear les condicions perquè aquells siguin capaços de treure partit al seu talent, en definitiva: un bon estratega, prou humil per acceptar que en moltes coses n’hi ha que són millors que ell. Algú que aclapari els altres no pot ser un bon líder. Aquesta és la grandesa: ser bo i, sobretot, voler que els altres també ho siguin i, si pot ser, fer-los sentir millors encara. Brillar, però, sobretot permetre i propiciar que també ho facin els altres i no voler un únic focus d’ego enlluernador. Aquest és el camí per aconseguir més llum.
Endavant les atxes! Tres setmanes... (i el que vingui després...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada