Sis setmanes intenses. Un esprint final de sis setmanes: això és el que ens espera als que ens hem deixat enredar en la cursa electoral. Però el tret de sortida ja fa dies, per no dir mesos, que s'ha donat; no ens enganyem! Hi haurà, com en el tram final de totes les competicions, cops de colze, empentes, travetes i argúcies diverses per fer-se amb un lloc al capdavant. Malgrat tot, dubto que cap participant en aquest enrenou sigui tan il·lús de creure que quinze dies de campanya serveixin realment per difondre projectes, vendre el producte, canviar el vot de l'elector conscient... En el millor dels casos potser farem moure els indecisos i els convencerem que val la pena anar a les urnes. Malament rai, però, si tots plegats no hem aconseguit abans que els desafectes (actius o passius!) comencin a sentir una espurna d'afecte envers la política municipal, un petit estímul que els dugui a aixecar el cul de la cadira i a mullar-se per la ciutat. Alguns, segur, dipositaran una butlleta maquinalment, perquè toca, sense esma; possiblement acabaran decidint que, mal per mal, ja està bé qui mana ara. Altres, es refermaran en la seva convicció que no n'hi ha un pam de net i que no hi ha ningú que mereixi la seva confiança; actuaran tan maquinalment, potser, com els primers, sense prendre's la molèstia d'intentar mirar amb ulls crítics les propostes i els projectes que altres ciutadans com ells han elaborat amb més o menys encert; no els concediran ni el benefici del dubte! I entremig d'uns i altres, fanàtics d'un color -que no veuen mai més enllà de les sigles-; gent propensa a canvis de jaqueta periòdics -ai, les modes!-; i, per sort, persones amb criteri, independents i prou capaces de discernir, triar i assumir la possibilitat d'equivocar-se... persones convençudes que tenen alguna cosa a dir en tot plegat i que els cal assumir la seva responsabilitat com a ciutadans si volen tenir, de veritat, veu i vot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada