Hi ha carrerons estrets i recollits, amples i oberts, empedrats, atrotinats, remodelats, recuperats i abandonats, avingudes, passejos, places, rondes i passatges per a totes les ocasions: carrers que atrauen i carrers de pas; amb nom i sense nom; amb anomenada i anònims...
De vegades hi ha noms antics que es resisteixen a abandonar-nos. Alguns, tossuts, afloren encara que no siguin grats per al record (què me'n dieu de la plaça de "la Victòria"?).
També tenim racons que ens fan memòria de l'antiga toponímia d'espais envaïts per la voràgine urbana: horts, recs, basses, fonts, turons i tants d'altres. I per no ser esquerps amb el nostre passat, noms de sants, capellans i marededéus perquè venim d'on venim i som on som.
La llista seria inacabable: alguns ens remeten a olors, d'altres evoquen sons i no falten referències a la fauna i la flora.
El sentit comú dicta que cal posar ordre a l'hora de batejar espais públics. L'existència de comissions assessores que recullin i debatin les propostes, si més no, ajuda a evitar alguns despropòsits. Ja se sap que quatre ulls hi veuen més que dos i que on no arriba un, arriba l'altre. Així es fa més difícil que qualsevol funambulista pugui arribar a figurar presidint una placa del nomenclàtor.
Per tot això m'esgarrifo quan sento a dir que, enllà de l'Ebre, hi ha municipis capaços, no tan sols d'admetre a consideració, sinó d'aprovar, posar noms tan galdosos com "Intereconomía" o "Sálvame" a carrers seus.
Sembla una broma de mal gust, però no ho és. No n'hi per posar-se a tremolar!
El que deia: hi ha carrers, carrerons... i atzucacs!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada